NIT DE REIS

Els nens de quart, avui dijous, hem llegit a la classe aquest relat curt.

Està escrit per l'Arnau. Un nen de Barcelona què només té onze anys! i què des dels sis anys escriu històries i historietes en el bloc, relats curts en català. Ells ens han demanat si el podíem penjar al bloc per tal de tornar-ho a llegir, els hi ha agradat molt llegir un relat escrit per un nen tan jove, no s'ho esperaven. Vinga! animeu-vos a escriure! 

NIT DE REIS

Aquest any estava ben decidit, havia de veure els Reis Mags fos com fos.

Si calgués no dormiria en tota la nit.

Després de sopar, aquella nit els pares em van dir que anés a dormir d’hora i que mirés d'adormir-me ben aviat, no fos cas que els Reis passessin de llarg.
Vaig fer veure que dormia i en aquell precís moment vaig veure tres figures fosques i barbudes.

Portaven bosses enormes plenes de paquets, i les deixaven als peus del llit.Jo aquell any m’havia portat més bé que de costum. Llavors, un d’ells va deixar carbó sobre la tauleta de nit; jo, em vaig indignar.

Quan ells se n’anaren, la feina que vaig tenir per sortir de l’habitació sense trepitjar cap regal i seguir-los dissimuladament. Volia saber on vivien, volia veure la seva casa o palau. Ells sortiren per la finestra i jo vaig haver d’aguantar-me baixant les escales ràpidament, no fos cas que s’escapessin. Van pujar als camells i jo em vaig encabir en un dels carros que portaven, dins d’una bossa buida. El viatge va ser bastant dolorós, perquè cada cop la bossa estava més plena de regals defectuosos per portar-los a la deixalleria. Quan ja gairebé va estar plena van ficar-hi una caixa que pesava molt que em va caure sobre el cap. En el precís moment que anaven a llençar la bossa amb tota l’altra porqueria, jo vaig sortir d’aquell garbuix de brossa ràpidament per no caure-hi dins. Llavors, em van veure i es van quedar garratibats per aquella sorpresa inesperada. Em digueren que tornés a casa i no expliqués a ningú el que havia passat. Jo vaig afirmar amb el cap, però no pensava quedar-me amb els braços plegats sense fer res, estava decidit a seguir-los tota la nit.

Vaig esperar fins que van girar la cantonada, llavors vaig córrer intentant que no em veiessin i vaig pujar altra vegada, aquesta vegada al darrer carro. Ja no em podia permetre que em tornessin a enganxar.

Ara, s’endinsaren en la fosca nit i passaren màgicament fins a arribar a palau. Era un lloc enorme amb un munt d’habitacions també enormes. Hi havia guàrdies a totes les portes i cap d’ells em feia cas mentre jo em passejava tímidament pertot arreu. I de mica en mica, veient que no em deien res, em vaig anar envalentint i entrava i sortia per on em donava la gana. Fins que, de cop i volta, en girar-me, vaig veure els tres Reis que em miraven molt seriosament.

–Què hi fas aquí, marrec? –digué Melcior.

–D’on surts tu ara? –preguntà Gaspar.

–On amagat t’havies? –interrogà Baltasar.

–Jo, jo, jo,... –Vaig dir neguitós, –només volia saber on i com vivíeu.

Llavors, els Reis, molt enfadats, em varen renyar molt i em digueren que em portarien a casa i s’emportarien els regals, que només em deixarien el carbó. Jo em vaig posar a cridar i a plorar. I seguidament vaig sentir el pare i la mare que entraven a la meva habitació i em deien:

–Què et passa, Arnau? Tan aviat que t’havies adormit aquesta vegada. Au, mira de tornar a adormir-te ben de pressa, pensa que aquesta nit arriben els Reis.

Quan van sortir els pares em vaig fer el propòsit de no dormir durant tota la nit, volia veure els Reis. A veure si aquesta vegada m’aguantava despert i ho aconseguia.

ARNAU.